Mitjançant les simulacions de contextos historiocoeducatius del passat i les tasques que deriven d’aquestes, els estudiants poden veure l’escola com a un espai on s’han construït i reforçat nombrosos mites, símbols i identitats de manera irreflexiva i essencialista. D’altra banda, poden concloure que hi ha concepcions i pràctiques pel que fa a les disciplines escolars de Ciències Socials i Humanitats que vénen, com a mínim, del segle XIX i que encara avui limiten les possibilitats d’innovació i de desenvolupament d’una autèntica didàctica crítica.
FASES DE L’EXPERIÈNCIA:
I. Abans de la simulació: contextualització històrica i educativa de l’etapa a estudiar
– Indagació sobre les idees prèvies de l’alumnat quant al període històric i el marc educatiu del moment
– Explicacions i anàlisi de fonts de l’època per fomentar la comprensió del context i el desenvolupament del pensament històric
Exploració d’idees prèvies: aules del segle XIX dibuixades per estudiants de Magisteri
– Selecció dels recursos didàctics d’època (textos escolars) per treballar a la simulació
II. La simulació
– Ambientació de l’aula (decoració, mobiliari, materials, símbols, etc.) i caracterització dels “actors”
– Assaig previ dels docents per preparar els seus papers
– Simulació del context històrico-educatiu corresponent
Recreació d’una aula dels anys de la Restauració
III. Activitats posteriors a la simulació
– Tallers d’anàlisi i reflexió grupal al voltant de les simulacions